Nolan Bushnell
 Nolan Bushnell, 2009. | |
| Nom original | (en) Nolan Bushnell  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 febrer 1943 (81 anys) Clearfield (Utah) |
| Nacionalitat | estatunidenc |
| Formació | Universitat de Utah Universitat Estatal de Utah Davis High School (en)  |
| Es coneix per | Atari |
| Activitat | |
| Camp de treball | Electrotècnia, videojoc, Indústria informàtica i educació |
| Ocupació | enginyer, empresari |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | nolanbushnell.com |
        | |
Nolan K. Bushnell (nascut el 5 de febrer del 1943) és un enginyer i emprenedor estatunidenc que va fundar l'Atari, Inc. el 1972[1] i la cadena Chuck E. Cheese's Pizza-Time Theaters.[2] Forma part del Video Game Hall of Fame i del Consumer Electronics Association Hall of Fame, va rebre el premi Nations Restaurant News «Innovator of the Year», i va ser anomenat un dels «50 Homes que van canviar Amèrica» per la revista Newsweek.[3] Bushnell ha començat més de vint empreses i va ser un dels fundadors de la indústria dels videojocs. Actualment, és el fundador i CEO de uWink, una nova empresa (startup) que uneix els restaurants i els jocs electrònics,[4] i és el president del consell d'administració de la NeoEdge Networks, una empresa de publicitat basada en videojocs.[5]
Fundació d'Atari
[modifica]Bushnell va néixer el 5 de febrer de 1943, i l'any 1968 va graduar-se com a enginyer elèctric a la Universitat de Utah. Va ser un dels molts estudiants d'informàtica que als anys 60 van jugar al famós joc Spacewar!, de Steve Russell, a l'ordinador PDP-1. La Universitat de Utah va estar molt implicada en la investigació de gràfics per a ordinadors i va desenvolupar diverses versions del videojoc Spacewar!.
Un cop terminats els seus estudis, l'any 1972 Bushnell va associar-se amb el seu amic Ted Dabney per fundar la primera empresa dedicada a la producció de videojocs. El nom que van escollir al principi va ser Syzygy, però com que ja estava utilitzat van decantar-se per un terme utilitzats en el joc de taula japonès Go: Atari (que al joc significa que una fitxa o grup de fitxes estan en perill de ser capturades pel teu oponent, i el seu logotip és el Mont Fuji). D'aquesta manera van iniciar el naixement de la indústria dels videojocs.
Havia treballat a un saló recreatiu i creia que les màquines de videojocs superarien a les màquines de pinball. El seu primer objectiu va ser crear una cosa semblant al videojoc Spacewar!, al qual va anomenar Computer Space per després comercialitzar-lo. Aquest joc era una versió modificada de l'anterior, creat per l'enginyer del MIT Steve Russell. Van associar-se amb Nutting Associates i van desenvolupar una màquina de disseny futurista i trencador. Tot i això, el joc era massa complicat com per a ser produït en massa, així que les 1500 unitats produïdes van ser un fracàs comercial.[6] Nutting va trencar l'acord.
L'ascens d'Atari va coincidir amb l'èxit de les màquines recreatives que van començar a utilitzar-se de manera nombrosa als Estats Units. Als parcs d'atraccions i hotels va iniciar-se una substitució de les antigues sales plenes de jocs mecànics per modernes màquines recreatives. El fenomen va arribar fins i tot als casinos de Las Vegas, on van inaugurar-se sales que comptaven amb Pong entre la seva oferta.[7]
Desenvolupament del joc PONG
[modifica]Després del fracàs de Computer Space, Bushnell va aprendre dels seus error i va crear un joc molt més simplificat. Un al que hi pogués jugar qualsevol persona. Es tractava d'una mena de tenis reduït a la mínima expressió que va convertir-se en un èxit sense precedents.[6] Van anomenar-lo Pong. La idea va sorgir a una fira informàtica de Burlingame, Califòrnia, on van veure el Magnavox Odyssey per primer cop i van jugar a la versió de ping-pong creada per Ralph Baer.
Bushnell es va adonar que el joc podia ser millorat i amb un funcionament més senzill. Un enginyer d'Atari, Al Alcorn, va perfeccionar el videojoc Pong i Bushnell va instal·lar-lo en un bar a Grass Valley, California, i a una taverna situada a Sunnyvale (Califòrnia), anomenada Andy Capp's. Va ser un videojoc popular però l'aparició d'imitacions va impedir que Atari dominés el mercat de les màquines recreatives.
L'any 1974, Bushnell i Atari van decidir crear una versió de Pong per al seu ús domèstic. Gràcies a un acord de màrqueting i distribució amb Sears, les vendes de Pong van créixer exponencialment el 1975.[7]
Consoles de videojocs
[modifica]
Atari va llençar la versió domèstica de Pong mitjançant una consola de videojocs. A partir d'aquí la companyia es va centrar en el seu desenvolupament, aconseguint un gran èxit amb la creació de l'Atari 2600 VCS (Video Computer System), llençada l'octubre de 1977. La demanda va ser tan gran que fins i tot els executius d'Atari van haver d'ajudar en la seva producció durant el primer Nadal després de la seva sortida. L'any 1982 el volum de vendes de videojocs era molt alt. La creixent saturació del mercat va fer que els fabricants variessin els preus dels seus productes, la qual cosa va resultar en una gran crisis del sector. D'aquesta manera i contra tot pronòstic, a finals de 1983, Atari estava a prop de la ruïna. El 1984 van prendre la decisió d'abandonar la fabricació de videojocs, tot i que van continuar fent consoles de forma minoritària, essent el seu últim llançament la semi desconeguda Atari Jaguar, llençada en 1993.[6]
Warner Communications (ara Time Warner) va comprar Atari l'any 1976 per un preu estimat d'entre 28 i 32 milions de dòlars. Bushnell es va veure forçat a deixar l'empresa el 1978.[7]
Creació d'altres empreses
[modifica]L'any 1977, Poc abans de la seva marxa d'Atari, Bushnell va obtenir la cadena de centres d'entreteniment Chuk E. Cheese Pizza Time, que era propietat de Time Warner però que havia sigut concebuda inicialment per la mateixa Atari. Aquests centres eren llocs on es podia menjar pizza i jugar a videojocs, a més de disposar d'anacrònics musicals, així com algunes atraccions de fira. Era un homenatge de Bushnell a The Walt Disney Company i els seus parcs temàtics. Avui dia aquests centres encara segueixen en actiu.[8]
Bushnell va tornar al món dels negocis el 1984 fundant Sente Games (la paraula Sente també prové del joc de taula japonès Pong). En total, Bushnell ha fundat més de 20 empreses, essent la més recent una cadena de restaurants anomenada uWink l'any 1999.[7]
Pel·lícula sobre la seva vida
[modifica]Paramount està produint una pel·lícula sobre la vida de Nolan Bushnell on es narrarà l'ascens i la caiguda de la companyia des dels ulls del seu creador. Bushnell havia escoltat nombroses ofertes per explicar la seva història i la del naixement d'Atari al cinema, però sempre s'havia negat. Quan els guionistes Brian Hecker i Craig Sherman van posar-se en contacte amb ell va decidir acceptar, convençut que tenien una idea molt encertada del que Atari havia suposat per la indústria. El biopic podria estar protagonitzat per Leonardo Di Caprio.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Laing, Gordon. Digital Retro (en anglès). The Ilex Press Ltd, 2004, p.983. ISBN 1904705391.
- ↑ «A Short History of Chuck E. Cheese» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2009].
- ↑ «Pong Pioneer Nolan Bushnell to Receive the Academy Fellowship» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2009].
- ↑ «Interview with Atari Founder Nolan Bushnell about uWink and more» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-10-13. [Consulta: 19 febrer 2009].
- ↑ «Nolan Bushnell Joins NeoEdge Networks' Board of Directors» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2009].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 q256. «La historia de Nolan Bushnell» (en castellà), 23-10-2007. [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Nolan Bushnell - ReturnOK». [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ Gamer, Redacción FS. «Descubriendo a Nolan Bushnell, el padre de la industria de los videojuegos arcade | FS Gamer» (en castellà). [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ 20Minutos. «El fundador de Atari, feliz con la idea de ser interpretado por Di Caprio» (en castellà), 11-06-2008. [Consulta: 15 desembre 2018].
Enllaços externs
[modifica]
- Historia1 (1958-1970). L'etapa prehistòrica. Els primers experiments. a CatalunyaGamers.
- Història dels videojocs
